Verónica Ortega, nascuda el 1978 a Jerez de la Frontera, s’ha convertit en una de les figures destacades de la nova generació d’elaboradors del Bierzo. Procedent d’una terra marcada per la personal tradició vinícola del Marco de Jerez, la seva trajectòria va començar molt lluny dels paisatges atlàntics on acabaria trobant el seu lloc. Aquest contrast, entre la llum del sud i la profunditat continental del nord-oest, ha influït decisivament en la seva sensibilitat com a enòloga.
De ben segur, la seva formació internacional va ser determinant. A Borgonya va treballar en cellers de referència, on va adquirir una comprensió precisa de la vinya, la importància de l’origen i la subtilesa en l’elaboració. I és que Verónica va ser, ni més ni menys, la primera dona que va formar part de l’equip tècnic de l’exclusiva DRC (Domaine de la Romanée Conti).
Més endavant, el seu pas pel Priorat —no es va quedar enrere, al costat de figures de la talla de Daphne Glorian i Álvaro Palacios— li va permetre aprofundir en la viticultura heroica, el treball en costers i la lectura minuciosa dels sòls. Aquella etapa, intensa i exigent, va marcar també la seva forma d’entendre el vi i la seva relació amb el territori.
L’any 2012 s’establí a Valtuille de Abajo, atreta per la capacitat expressiva de la mencía i la riquesa vitícola del Bierzo. Des d’aleshores, el seu projecte destaca per l’honestedat, la precisió i una interpretació profundament personal del paisatge bercià.
Vaig conèixer el seu projecte personal amb Kinki, un dels vins més lliures i espontanis del projecte de Verónica Ortega, una mena de declaració d’intencions sobre com entendre la frescor al Bierzo. Neix a Cobrana, al municipi de Congosto, al límit de la DO, en una vinya gairebé centenària plantada a uns 750 metres d’altitud, a on la mencía hi conviu amb un mosaic de varietats blanques i negres tradicionals —doña blanca, godello, palomino, alicante bouschet, estaladiña— que aporten matisos, sense perdre un bri del seu esperit en la criança de 8 mesos en àmfores.
Però el que m’ocupa avui és el Cobrana 2023, nascut del poble que li dona nom. Pocs elaboradors dominen com Verónica la vinificació en negre amb aportacions de varietats blanques al cupatge, i a Cobrana l’execució és absolutament magistral. Un vi d’autora en tota regla, a on aquestes 3/4 parts de mencía de més de 90 anys, enriquida per godello, doña blanca -i palomino!-, es reparteixen criances properes a l’any entre barriques franceses i àmfores, donant lloc a un vi complexe, elegant i equilibrat, d’una frescor aclaparadora i una fluïdesa que el fa absolutament irresistible.
Acidesa perfectament adequada al cos, i aromes per triar, però tots ben nets. Fruits del bosc, violetes, espècies, sensacions minerals, balsàmics -eucalipte!-… van sortint, capa a capa, a cada glop. El final, persistent, seductor, arrodoneix l’experiència.
La butxaca s’aprimarà en uns 40 euros, però si doneu amb una de les 8.425 ampolles, el moment de felicitat està garantit.