D’acord, perdó… Fa anys i panys que tenim el terme català ‘brisat‘ per referir-nos-en i m’he plegat a les modes, però, sigui brisat, orange o de maceració amb pells, l’important és que l’Eulogio Pomares s’atreveix a fer-ho amb albariño… i li surt aquesta meravella.
Pels que no el conegueu, Eulogio Pomares és una de les figures més decisives en la transformació del vi gallec contemporani. Des de Bodegas Zárate, ha sabut reinterpretar l’albariño amb una mirada profunda i respectuosa cap al territori, convertint-lo en un símbol de puresa, elegància i autenticitat, cercant en tot moment l’essència més pura de l’atlanticitat.
La seva filosofia parteix d’una idea tan senzilla com manida als discursos dels elaboradors: el vi ha de parlar del lloc d’on prové. Però no és només un discurs, s’ho pren ben seriosament. Per això treballa cada parcel·la com un organisme viu, buscant que el sòl, l’orientació i el clima s’expressin amb llibertat. Les seves vinificacions espontànies i les maceracions aporten brillantor, textura, complexitat i una dimensió artesanal que allunya l’albariño del perfil aromàtic convencional.
Amb aquesta visió, Pomares ha contribuït decisivament a revaloritzar la DO Rías Baixas, demostrant que l’estil blanc atlàntic pot competir amb els grans blancs de guarda del món. Ha inspirat una nova generació de viticultors que busquen la longevitat i la profunditat en els vins gallecs, i ha situat la regió en el mapa internacional dels vins de culte.
Però la seva influència no s’acaba a Zárate. Pomares ha desenvolupat també projectes personals que li han permès explorar nous llenguatges i ampliar els límits del que pot ser un albariño. Entre aquests projectes destaca especialment el Maceración con Pieles, un vi que ha esdevingut una nova icona dins del moviment de blancs de mínima intervenció a Galícia. Elaborat a partir de vinyes velles del Salnés, fermenta amb les pells durant aproximadament dues setmanes en dipòsits oberts, utilitzant únicament llevats La criança es produeix en fudres o bótes usades de roure o acàcia, segons l’anyada, buscant preservar la identitat del raïm i aportar una textura sedosa. El projecte va néixer com un exercici de llibertat creativa, on Pomares podia experimentar sense les limitacions estilístiques de la DO. Amb el temps, però, s’ha convertit en un referent: un albariño profund, amb aromes de te blanc, pell de taronja, herbes seques i un taní fi que recorda els vins de maceració més elegants del món. En boca és ampli, salí i persistent, amb una energia atlàntica que el fa inconfusible, i el converteix en un autèntic must pels winelovers seguidors dels vins atlàntics.
En aquest camí de reivindicació, Eulogio Pomares forma part d’un moviment més ampli d’elaboradors que han decidit trencar amb la imatge simplificada i econòmica de l’albariño que va dominar durant les darreres dècades. Durant molt temps, la varietat va quedar atrapada en un model productiu basat en rendiments excessius, orientat a satisfer una demanda massiva de vins frescos i senzills, però sovint mancats de profunditat. Aquest enfocament va erosionar la percepció del potencial real de l’albariño. Tanmateix, una nova generació de viticultors —inconformistes, rigorosos i profundament arrelats al territori— ha treballat per revertir aquesta tendència. A través de la cura del raïm, la imprescindible reducció de rendiments, la recuperació de vinyes velles i la recerca d’una expressió més autèntica del terroir atlàntic, han demostrat que l’albariño pot donar vins de gran personalitat, complexitat i capacitat de guarda. Gràcies a aquest esforç col·lectiu, la DO Rías Baixas viu avui una nova etapa, on la qualitat i l’excel·lència han substituït definitivament aquella visió reduccionista, i on l’albariño recupera el prestigi que sempre ha merescut.