Sospito que poca gent, i més els que ja estem lluny del rang del Carnet Jove, discreparà sobre la rellevància de Bordeus i el seu important liderat històric en quant a reputació vinícola. Però és cert, no es pot dir que estiguin passant el seu millor moment. Ja fa un temps, i potser no poc, que la mirada de crítica, públic entès i wineloverisme general, s’ha anat girant cap a noves tendències que aporten visions diferents, algunes més fresques i d’altres no tant, allunyant-se de l’academicisme -i ho dic sense cap, però cap, to pejoratiu- bordelès.
Venen temps complicats. Aviat farà dos anys de l’anunci oficial d’arrencar vinyes per paliar l’augment d’estoc (i consegüent rebaixa de preus, encara pujadets comparats amb altres mercats, tot s’ha de dir) que està produint el descens de les vendes. Hi ha qui arrencarà definitivament i n’hi ha d’altres que, gràcies a un acord alternatiu, ho faran temporalment, amb intenció de replantar més enllà dels 4 anys que el govern francès i l’europeu han marcat per poder accedir a ajuts econòmics. Però està costant, a nivell administratiu, organitzatiu, i inclús sentimental. No és un assumpte fàcil.
I sap greu. No és que hagi estat mai un seguidor fidel d’aquesta regió, però el seu valor per la comprensió del món actual del vi és indiscutible.
Just aquests dies preparava un tast basat en els estils de Bordeus, i com més aprofundeixes en les seves grans referències, en les seves zones -les mítiques i les menys mítiques-, en els seus personatges, històrics i actuals, en la seva forma de fer, d’entendre i d’explicar el vi, més t’hi engresques i més fàcil resulta adonar-te de la seva importància.
Molts elements en el seu haver. La sublimació de merlots i cabernets, amb la importància del sòl. L’aprofitament de les circumstàncies per donar vida a un dels millors vins licorosos del món. O un sistema -més d’un, en realitat- de classificació dels vins, que ara es pot veure obsolet, però que d’una forma o d’una altra, ha servit de mirall a moltes, moltíssimes, zones d’arreu per posar en valor els seus grans vins i cellers. Per no parlar d’aspectes de l’elaboració, com el brutal domini del blending o de l’envelliment en roure, ambdós punts cabdals pel seu impacte a la resta de regions vinícoles. O l’apartat més cultural i formatiu, posant el coneixement a l’abast de professionals i aficionats, ja sigui des de formacions d’alta especialització, projectes d’enoturisme o museus punters.
També és cert que, quan arriba un moment complicat, es bo -i necessari- fer autocrítica. I ara, a més de posar en pràctica les mesures que toquen, caldrà pensar què ha pogut fallar, i mirar d’afrontar els reptes del futur, canvi climàtic inclòs, amb rigor i detall, però amb la seguretat de saber que la matèria primera i l’experiència ja les tens al teu costat.
Mentrestant, per la meva modesta part, continuaré preparant el tast, amb el sacrifici d’anar obrint alguna versió més familiar i rústica de Saint-Estèphe, algun Margaux floral que em pugui permetre, o buscant l’alternativa a la merlot més accessible de Lalande-de-Pomerol. Santé!