Al Piamonte hi ha alternatives d’enoturisme per a tots els públics. De més artesanes o de més tecnificades, de molt petites i de molt grans, de portafoli breu o amb referències per donar i per vendre. Ceretto vindria a ser un dels grans en tots el sentits i, segurament, per qui busqui un celler petit, familiar i amb la romàntica tipicitat que un espera trobar en aquestes zones mítiques, no seria la seva primera opció. Però a mi em fascina, no ho puc negar. Totes -o gairebé totes- les seves referències m’agraden. Algunes, de fet, molt. Potser estan un punt pujades de preu, no dic que no però, a més de la qualitat, la combinació de les reputacions zona+marca també es paga.
Ceretto és un celler important al Piemonte. Per història, per prestigi, per volum de producció i per un ampli repertori de referències orientades a la gamma mitjana/alta del mercat. I tot això, cobrint un significatiu rang de denominacions regionals, prou ampli com per poder ser considerats -i ells en fan bandera-, uns ambaixadors del Piamonte.
Embaixadors per disposar de referències d’arreu (Barbaresco, Barolo, Barolo Chinato, Langhe Arneis, Langhe Bianco i Rosso, Dolcetto d’Alba, Barbera d’Alba, Nebbiolo d’Alba, Moscato d’Asti…), però, això sí, les seves instal·lacions no podien ser a un altre lloc, a mig camí de la carretera de Barolo a Alba, en un paratge de postal, amb unes vistes fantàstiques que comencen a les seves vinyes i s’allarguen fins a un bon grapat de turons dels pobles que envolten la vall. Vistes que hipnotitzen, que enamoren i, de ben segur, que també ajuden a vendre. I més, després de passar una estona tastant, literalment, les seves virtuts, en una comfortable sala acristallada orientada a l’esplèndida panoràmica.
En definitiva, em va semblar una gran opció per a la primera presa de contacte en aquesta darrera escapada a terres piamonteses, i més, veient el repertori de crus del tast de la visita. A sobre, la declinació dels seus nebbiolos, en hortizontal i vertical, ens va venir amplificada per la sort de coincidir amb els nostres eventuals companys de tast, una parella d’el·laboradors de la Champagne, que van engrescar a la guia.
M’agrada el nebbiolo! Ho sé, no aporto gaire amb això, en som molts els seguidors d’aquesta varietat. Però crec que encara n’hauríem de ser més. Un raïm delicat, susceptible a plagues i propens a l’oxidació, i amb maduració tardana. Difícil de gestionar, tot plegat. I tot un repte, donat el clima de la zona. Però no passa res, el consell regulador de Barolo ha aconseguit donar-li la volta al problema i convertir-lo en un avantatge pel consumidor, un aval dels bons, exigint als cellers que els vins amb el seu segell procedeixin de parcel·les amb orientació sud, amb la millor exposició solar. No n’hi ha gaires de DOs que s’atreveixin amb un requisit d’aquest nivell. A canvi, els nebbiolos ben fets -i hi ha un bon grapat de cellers que en fan- ens oferiran les seves millors versions, amb aromes complexes, acideses suggerents, notes de flor i de fruita, entre moltes d’altres, i uns envelliments amb evolucions que, literalment, fan època.
Malgrat la minsa distància entre terrenys, vam gaudir de Barbarescos i Barolos de perfils ben diferents. El mosaic de minifundis piamontès permet la lleugeresa fruital del Barbaresco Gallina, que sortit de menys de mitja hectàrea; o la rústica elegància -valgui l’oxímoron- del Barolo Prapò; i, per descomptat, la fluida complexitat d’un meravellós Barolo Brunate, del que confesso que guardo una ampolla del 2012 per obrir el 2030, en un d’aquells moments grans de la vida.
Així, vinya a vinya però sense moure’ns de la sala acristallada, vam anar passant per les diferents joies del celler. Un gran tast, dels de recordar… o al menys per a mi, ja que la meva partennaire de tast -i de vida- va sortir molt menys engrescada que jo, poc convençuda que l’estil proposat fos el seu.
I aquesta és una de les claus de començar la història d’aquest bloc amb aquest relat. Està clar que per poder valorar els vins amb justícia i professionalitat, el tastador ha d’estar format i ben format. El coneixement, l’experiència, i una bona calibració, ja sigui personal o dins d’un panell de tast, són requisits imprescindibles per donar una opinió qualificada. I l’opinió d’aquests experts ha de donar la justa magnitud de la qualitat del vi.
Però una altra cosa és el gust personal. Els vins poden tenir el pedigrí que vulguin, uns costos de fabricació elevats, un storytelling encisador o la millor valoració d’un panell de tast qualificat, però a cadascú li agrada el que li agrada, i ho hem de respectar, siguem sumillers, botiguers de vins, aficionats, enòlegs o cunyats entesos el dia de Nadal.
Això sí, si sou dels meus i el nebbiolo us enamora, i en algun moment necessiteu asil vinícola, Ceretto pot ser la vostra ambaixada… Andiamo presto!