Durant dècades, les vinyes de la Sierra de Gredos van ser considerades marginals, destinades a la producció de vins de taula que, sovint, eren barrejats amb gasosa en tavernes locals. Tanmateix, aquest racó muntanyós del centre de la Península, on convergeixen les províncies d’Àvila, Madrid i Toledo, ha viscut un renaixement vinícola que l’ha catapultat a la part alta del mapa de novetats internacionals. La protagonista indiscutible d’aquesta revolució és la garnatxa, una varietat que a Gredos assoleix una expressió d’elegància, frescor i mineralitat difícil de trobar en altres regions.
La viticultura a Gredos té arrels profundes. Des de l’edat mitjana, els habitants d’aquestes terres cultivaven la vinya en terrasses escarpades, aprofitant els sòls pobres i el clima continental de muntanya. No obstant, l’aïllament geogràfic, la dificultat de mecanització i el despoblament rural de finals del segle XX van provocar que moltes vinyes quedessin abandonades, quan no eren directament arrencades en favor de cultius més rendibles.
Va ser a partir dels anys 2000 quan un grup de viticultors visionaris -com Daniel Gómez Jiménez-Landi, Fernando García (Comando G), entre altres- van començar a redescobrir i apostar per aquestes vinyes velles de garnatxa, moltes d’elles plantades fa més de 80 anys, a altituds que superen els 900 metres. La seva filosofia de viticultura respectuosa, mínima intervenció al celler i una cerca obsessiva del terroir ha transformat la percepció de Gredos com una zona vinícola de culte.
L’èxit dels vins de Gredos es fonamenta en diversos pilars:
- Altitud i clima: Les vinyes se situen entre els 600 i 1200 metres d’altitud, fet que proporciona nits fresques i maduracions lentes, afavorint l’obtenció de vins amb bona acidesa, un grau alcohòlic moderat i capacitat de guarda.
- Sòls granítics i pissarrosos: El granit és l’ànima de Gredos. Aquests sòls pobres i ben drenats aporten una mineralitat característica als vins. En algunes zones també apareix la pissarra, que reté més calor i permet maduracions més ràpides, generant perfils diferents dins la mateixa varietat.
- Vinyes velles: Moltes parcel·les estan plantades amb garnatxa que superen els 60-80 anys, ja amb baix rendiment, però oferint raïms concentrats que auguren vins d’alta intensitat.
- Viticultura artesanal: Sí, obligada en molts casos, és cert. Una bona part de les vinyes estan en vessants escarpats, impossibles de mecanitzar. Això porta a una viticultura manual, que sempre és més respectuosa amb l’entorn, afavorint la biodiversitat i l’expressió del terroir.
- Filosofia de mínima intervenció: És pràctica habitual fer servir llevats autòctons, sense filtrats agressius ni excessos de fusta. Es cerca la puresa de la garnatxa.
- Reconeixement internacional: Crítics com Luis Gutiérrez (The Wine Advocate) o l’ex-Bulli Ferran Centelles (escrivint per a Jancis Robinson) han elogiat la garnatxa apinotada de Gredos, comparant-la amb els grans negres de Borgonya per la seva elegància i complexitat.
Tot i que no existeix una denominació d’origen única per a Gredos, la regió s’articula al voltant de diverses zones vinícoles que comparteixen clima i filosofia, però ofereixen matisos propis:
San Martín de Valdeiglesias (Vins de Madrid)
A l’extrem occidental de la Comunitat de Madrid, aquesta subzona és una de les més reconegudes per la seva garnatxa d’altura. Aquí destaquen productors com Comando G, que han posat en valor parcel·les com La Bruja de Rozas o Rumbo al Norte. Els seus vins solen ser delicats, florals i amb marcada mineralitat.
Méntrida (Toledo)
Tradicionalment associada a vins més robustos, Méntrida ha viscut una transformació gràcies a cellers com Vitícola Mentridana, que treballen amb vinyes en altitud i sòls granítics. La garnatxa aquí pot ser més estructurada, però manté la frescor i elegància que caracteritza Gredos.
Cebreros (Àvila)
DO molt recent (2017), creada per donar identitat als vins de la vessant avilès de la Sierra de Gredos. Amb altituds que superen els 1.000 metres i sòls de granit i quars, els seus vins són intensos, amb gran expressió aromàtica i bon potencial de guarda. Hi destaquen cellers com Soto Manrique o Daniel Ramos.
IGP Castella i Lleó
Algunes vinyes de Gredos no s’adscriuen a cap DO específica, però es comercialitzen sota la Indicació Geogràfica Protegida Castella i Lleó. Hi ha pros i contres, però està clar que permet més llibertat creativa als cellers, que poden experimentar amb tècniques i varietats sense les restriccions d’una DO.
L’auge de Gredos no serà una moda passatgera. Conceptes com la sostenibilitat, la recuperació de vinyes històriques i la recerca d’una identitat pròpia han calat en consumidors i crítics. A més, el model de microcellers, amb produccions limitades i enfocament artesanal, ha generat una comunitat d’elaboradors compromesos amb el territori.
La garnatxa de Gredos ha demostrat que pot competir amb els grans vins del món, no per potència, sinó per subtilesa, puresa i frescor. I si hi ha un nom que ha contribuït decisivament al prestigi de la garnatxa a la Serra de Gredos, aquest és Daniel Gómez Jiménez-Landi. Cofundador de Vitícola Mentridana i Comando G -tot i que ara més centrat en el seu projecte personal-, Landi ha estat un dels pioners en reivindicar la garnatxa de terroir, amb una sensibilitat que podria passar per borgonyona.
Cantos del Diablo: una expressió sublim de la garnatxa
Un dels vins més icònics de Landi, des del celler Vitícola Mentridana, és Cantos del Diablo, una garnatxa de parcel·la que encarna la filosofia de mínima intervenció i el respecte absolut per l’entorn. Prové d’una microparcel·la de només 0,35 hectàrees situada a El Real de San Vicente, dins la D.O. Méntrida, a uns 900 metres d’altitud. Els ceps, de més de 70 anys d’edat, estan plantats sobre sòls granítics i arenosos, en una vessant orientada al nord.
Com no podia ser d’una altra forma ,l’elaboració de Cantos del Diablo és artesanal i meticulosa: Verema manual, selecció rigorosa de raïms; fermentació espontània amb llevats autòctons, llargues maceracions (fins a 75 dies); i criança de 12-14 mesos en foudres i bótes de roure francès, sense clarificar ni filtrar.
El resultat és un vi de producció molt limitada, amb una seductora amplitud aromàtica i una enorme frescor. Al nas, desplega notes de fruita vermella, flors silvestres i un subtil toc entre guix i pedra mullada. En boca, molta elegància, amb tanins sedosos i una acidesa vibrant que li fa guanyar persistència.
Les anyades recents han rebut puntuacions excel·lents per part de crítics internacionals, i la continuïtat, tot i el pas al costat de Landi, sembla en molt bones mans, amb Curro Bareño com a nou valedor tècnic del projecte.
El preu s’ha anat disparant, en funció de l’anyada, però probablement ho faci encara més. Si sou de garnatxes lleugeres i teniu una ocasió especial a la vista, aquesta val la pena. Com a alternativa més assequible, menys complexa, però molt fresca, Las Uvas de la Ira (en parlo amb més detall a l’anterior post) serà també una gran opció per conèixer les virtuts del celler!