De vegades, el millor vi no és el que surt a les guies, ni molt menys el que té l’etiqueta més llampant, ni tan sols el que és mainstream en els cercles winelover. De vegades, el millor vi és el que et trobes per casualitat, ja sigui en una petita botiga de barri, en un una visita improvisada a un celler que t’agafa de pas o, com és el cas, regalat per uns amics que fan una troballa que els sembla interessant i la volen compartir amb tu. És com si t’estigués esperant.
I si aquest vi ve del Priorat… alerta. Perquè els vins d’aquella terra tenen alguna cosa especial. Són potents, amb ànima, amb aquell toc mineral que els dona el sòl de pissarra (llicorella, per als entesos). Tenen caràcter, com si cada ampolla portés un tros de muntanya a dins. Garnatxa, carinyena, i de vegades algun raïm alternatiu, però sempre amb personalitat.
L’entrada d’avui va d’un d’aquests descobriments. Un vi del Priorat que pot no costar una fortuna, però que et fa aixecar les celles al primer glop. El celler: Mas d’en Blei, i l’ampolla en qüestió, el seu Blei, que el dia dels fets gaudim en un màgnum de 2014. Una ampolla que sempre imposa respecte per la mida, però que permet una evolució amb pausa i naturalitat en paral·lel amb una conversa en bona companyia i alguna cosa per picar.
Situada a la Morera de Montsant, al cor del Priorat, la masia de Mas d’en Blei ja apareix documentada l’any 1756. El projecte actual va començar el 2006, quan la família Ferrús Guasch va decidir recuperar el valor agrícola de la finca i convertir-la en una bodega familiar dedicada a fer vins artesanals de qualitat. Van plantar més de 20.000 ceps, majoritàriament de garnatxa i carinyena, adaptats al sòl de llicorella i a l’orografia exigent del terreny. Amb l’enòleg Jordi Torrella al capdavant, el celler combina respecte pel paisatge amb una visió moderna del vi.
El resultat? Vins amb personalitat, elegants i profunds, com l’exclusiu Setze Brots, amb només 1.500 ampolles, el Clos Martina -un blanc molt a la francesa, amb fermentació en fusta i bona aplicació de battonage-, o el mateix Blei, vi insígnia del celler. Com a objectiu, l’expressió del terrer i una vinificació respectuosa. Són vins que no busquen impressionar amb potència, sinó seduir amb equilibri.
Però anem a la nostra ampolla. El vi, com era d’esperar, no va decebre. Priorat en estat pur: fruita madura, profunditat, amb aquell toc mineral que et recorda que les vinyes allà creixen en condicions gairebé heroiques. Però també tenia alguna cosa més: equilibri, elegància, i aquella sensació que cada glop explica una història.
Des del primer acostament a la copa, el Blei 2014 deixa clar que no s’ha improvisat. Amb predomini de la garnatxa i l’inestimable suport estructural de la carinyena -cupatge molt prioratí que l’enòleg arrodoneix a les darreres anyades amb un xic de cabernet franc-, el bouquet és ampli, embolcallador, amb aquella barreja seductora de fruita negra madura —ja amb aquell punt de compota que dona el temps— i notes de fusta que delaten una criança en bóta ben mesurada, sense excessos.
En boca, el vi es mostra elegant, amb un taní polit que acarona més que no pas grata. Té cos, sí, però no pesa. La fruita continua present, amb un final amb records balsàmics marcadament mediterranis -romaní, lavanda… i tot un bosc de pins! – que refresquen i equilibren la percepció alcohòlica. És un d’aquells vins que omplen el paladar sense saturar-lo, que conviden a seguir bevent i conversant. Hi ha potència però, per sobre de tot, transmet harmonia.
Hi ha vins que es gaudeixen pel que són, i d’altres pel que representen. Aquest Blei 2014 va ser totes dues coses. Per definir-lo no calen tecnicismes ni postureig. Un Priorat elegant, equilibrat, amb aquella maduresa que només el temps i el bon tracte poden donar. A taula va mostrar especial complicitat amb un blini de cochinita pibil amb maionesa de tòfona i amb l’steak tàrtar, però també, com ha de ser, va ser el centre d’una taula compartida, de rialles i converses que s’allarguen sense pressa.
Perquè al final, el que fa gran un vi no és només el seu origen, la seva criança o la seva fitxa tècnica. És el moment en què s’obre, les persones amb qui es comparteix, i la història que s’explica després.
Gran descobriment!