L’albarín blanc és una varietat autòctona del nord-oest d’Espanya que ha viscut una autèntica resurrecció en les darreres dècades. Originària de Lleó i Astúries, va estar durant molt de temps en risc de desaparició, eclipsada per varietats més comercials i, fins i tot, sovint confosa amb d’altres, ja sigui pel nom similar, com l’albariño o l’albillo, o per les seves característiques organolèptiques en joventut, com ara amb el chenin blanc. Aquesta confusió, sumada a l’abandonament de moltes vinyes tradicionals i a la despoblació rural, va fer que l’albarín quedés relegat a unes poques hectàrees disperses en vinyes velles.
Amb un escàs cartell comercial, a finals del segle XX, la seva situació va arribar a ser crítica. No obstant, gràcies al treball conjunt de cellers locals i el suport tecnològic d’entitats com l’ITACYL, es va iniciar un procés de recuperació genètica i revalorització. Un cop identificats uns clons sans, certificant la seva autenticitat, es va promoure el seu cultiu en zones com la DO León i la IGP Vino de la Tierra de Cangas. Ara, el panorama ha canviat molt i, avui dia, l’albarín ja és considerada una de les varietats blanques amb més potencial de creixement dins del mapa del vi espanyol.
Des del punt de vista enològic, l’albarín destaca per una generosa expressivitat aromàtica, amb notes de flors blanques, cítrics, poma verda i herbes fresques. La seva acidesa viva i el seu perfil sec la fan ideal per elaborar vins blancs joves, tot i que també admet criança sobre lies i en bóta. De forma més esporàdica, també es deixa veure en elaboracions dolces. Una varietat versàtil, per tant, que pot respondre molt bé a la creativitat dels enòlegs, en un moment a on molts cellers aposten per estils diferencials, principalment en versions fresques i vibrants, però sense perdre de vista la recerca de complexitat i elegància en interpretacions més gastronòmiques.
L’albarín blanc captivarà especialment als winelovers que valoren l’autenticitat i la frescor. No us la perdeu si gaudiu amb els blancs amb notes florals, cítriques i tocs verds. Atenció especial si sou fans del sauvignon blanc, comparteix amb l’albarín una acidesa viva i aromes herbàcies i cítriques, i tots dos poden mostrar notes de llima, fonoll, herba tallada i fruita blanca. L’Albarín, però, tendeix a ser més floral i menys punyent, així que aquí hi trobareu una alternativa sorprenent i elegant.
Lleuger i delicat, amb tensió, però sense renunciar a intensitat, i amb capacitat per l’envelliment, també el chenin blanc en estils secs pot recordar-nos l’albarín. Això sí, l’enorme versatilitat de la varietat francesa difícilment es reproduirà aquí -ni a d’altres, de fet!-.
Un bon exemple és el Pardevalles Albarín Blanc, del celler Pardevalles, situat a la D.O. León. Aquest celler familiar ha estat clau en la recuperació de la varietat, cultivant vinyes centenàries i apostant per tècniques modernes de vinificació. El seu albarín fermenta en acer inoxidable i es treballa sobre mares, amb el consegüent volum i persistència. És un vi elegant, amb notes al nas de fruita blanca i cítrics, lleugerament esquitxat d’un fonoll que el puja de nivell.
Però si n’hi ha un que m’ha robat el cor és el Calma Indómita Albarín, elaborat pel celler Mauricio Lorca. Tot i que Lorca és un reconegut enòleg argentí, aquesta etiqueta es produeix a Castella i Lleó, previ pas de Mauricio per la Ribeira Sacra, aprofitant el potencial de l’Albarín en el seu terroir original. La història de Lorca és singular: de pares espanyols, estava destinat a estudiar medicina, però una xerrada d’estudiants de viticultura va canviar el seu rumb. Avui, amb més de 180 etiquetes en diferents regions, ha apostat per aquesta varietat amb un enfocament tan modern com respectuós. Calma Indómita Albarín és un blanc vibrant, amb un complex bouquet de mandarina, llima i flors blanques. En boca és fresc, però amb una textura de les que sedueixen, bona acidesa i un final cítric que neteja, reseteja i et fa voler tornar-hi. No us el perdeu amb un bon tàrtar de tonyina.
En definitiva, l’albarín blanc representa una història de resistència i autenticitat, amb vins que reflecteixen el caràcter del seu terroir i una projecció internacional cada cop més sòlida, merescuda sens dubte. Si, a sobre, us engresca buscar raïms minoritaris, històries de recuperació i identitat local, ja trigueu a buscar-ne més referències.