La venda de vins en primeur o a la avançada és una pràctica que ha adquirit gran rellevància en el món del vi, tant pel seu origen històric com per l’impacte econòmic que representa per a productors, distribuïdors i consumidors. Encara que aquesta modalitat va néixer als prestigiosos vinyers de Bordeus, França, la seva influència ha traspassat fronteres, arrelant amb força en altres mercats i, per sort, el català no n’és una excepció.
Què és la venda en primeur o a l’avançada?
La venda en primeur consisteix en la comercialització anticipada d’un vi que encara no ha estat embotellat ni finalitzat. És a dir, els compradors adquireixen el vi quan encara es troba en fase de criança, generalment reposant en bótes de roure, però n’hi casos de tots els colors. El pagament es realitza en el moment de la compra, però el vi no es lliura fins a la finalització del seu procés de maduració i embotellat, habitualment un mínim d’un any més tard.
Aquesta pràctica permet als compradors accedir a vins, alguns d’exclusius, abans del seu llançament oficial al mercat, sovint a preus més competitius. En molts casos, aquests vins es revaloritzen amb el temps, cosa que atrau no només als winelovers, sinó també a un bon grapat d’inversors especialitzats.
L’origen del sistema: Bordeus i els négociants
La venda en primeur té el seu origen al cor de Bordeus, una de les regions vinícoles més icòniques del món. Als anys 70, molts châteaux es trobaven amb necessitats de liquiditat per finançar la producció de les noves collites. Els négociants, intermediaris tradicionals del sistema de distribució bordelès, van començar a comprar grans volums de vi a futur, garantint als cellers una font d’ingressos immediata.
Amb el temps, aquesta pràctica es va institucionalitzar, i la venda en primeur es va convertir en tot un esdeveniment anual per a crítics, distribuïdors i col·leccionistes d’arreu. Els tastos se celebren, en general, a finals de primavera, pocs mesos després de la verema. En aquestes jornades, es proven mostres dels vins en aquest estat semielaborat, cosa que permet avaluar el potencial final del vi.
El procés inclou diverses etapes ben definides. Primer, després de la verema i la vinificació inicial, els cellers preparen mostres de vi que es presenten en tastos privats. Experts enològics, sommeliers, periodistes i compradors analitzen la qualitat actual i potencial d’aquests vins.
Amb els resultats d’aquests primers tastos, els châteaux anuncien els preus de venda en primeur. Els compradors interessats —des de particulars fins a grans distribuïdors— fan les seves comandes i paguen per avançat. Un any o més tard, quan el vi ha completat la seva maduració i embotellament, es procedeix al seu lliurament.
Tots hi guanyem
El benefici dels compradors és obvi. En primer lloc, el preu de llançament del vi serà més baix que el final, i adquirir-lo en aquesta etapa pot suposar un estalvi notable. En segon lloc, ofereix accés a vins altament demandats que, un cop al mercat, poden escassejar o augmentar significativament de preu.
A més, aquest sistema permet adquirir anyades prometedores que, amb el pas del temps, poden veure augmentat el seu valor al mercat secundari, proporcionant una opció d’inversió.
El celler també en treu profit. El més directe, l’obtenció de liquiditat anticipada, en molts casos bàsica per finançar despeses operatives i continuar amb l’elaboració de noves collites. Així mateix, aquest sistema redueix els costos i riscos financers, minimitzant la incertesa del mercat.
Un altre punt, i no poc rellevant per molts d’aquests cellers, és la projecció de marca. Estar present al circuit del primeur es veu com un indicador de prestigi i qualitat en un entorn altament competitiu.
S’han de valorar les contres
No podem perdre de vista que es compra un vi que encara està en evolució, així que no es pot garantir al 100% que, un cop feta la criança, la nostra compra respongui plenament a les expectatives.
El lliurament, que pot allargar-se un o dos anys, implica una espera que alguns consumidors no estaran disposats a assumir. També cal tenir en compte el riscos associats a l’emmagatzematge i el transport, factors crítics si no es gestionen adequadament. En aquest sentit, és clau per als consumidors que només podem accedir a aquestes referències amb intermediaris -cosa que permet comprar ampolles per unitats, i no només per caixes-, fer-ho a travès de botigues de prestigi consolidat. No és que n’hi hagi moltes que ingluin aquest format de venda, però m’atreviré a citar-ne un parell de les que faig servir habitualment, com ara Decántalo (només on-line), o Vila Viniteca (botigues físiques i on-line), tota una institució que, tant a Barcelona com a Madrid, organitza anualment una presentació d’aquest període d’avançades (imatge de capçalera d’aquest post) que s’ha convertit en tot un esdeveniment del sector.
En definitiva, benvingut sigui aquest format i, si sou winelovers pacients, no ho dubteu!