Hi ha persones que transmeten una serenor que no neix del silenci, sinó de la convicció. A principis de mes, al primer tast organitzat per La Vineria —nou projecte a l’esquerra de l’Eixample impulsat per Massal Selection, la distribuïdora liderada pel Master of Wine Álvaro Ribalta— vaig descobrir que Marcelo Retamal pertany a aquesta mena d’enòlegs que, sense haver de parlar gaire dels detalls tècnics, diuen moltíssim. La seva presència no imposa, acompanya. El seu discurs no exhibeix, comparteix. I la seva manera d’entendre el vi és, senzillament, una forma d’estar al món.
Retamal, gran figura de l’enologia i conegut com El Reta, es presenta sense artificis. Humil, proper, gairebé tímid, transmet la sensació que la seva vida orbita d’una passió lluminosa: fer vins que parlin d’on venen. No d’ell, no de la tècnica, i menys encara de la moda. De l’origen. Aquesta paraula, origen, apareix una vegada i una altra en el seu relat, convertint-se en el veritable protagonista de cada ampolla.
L’enologia al servei del vi
En un món on el tast sovint es converteix en un catàleg de fruites, flors i espècies, Retamal proposa una altra cosa. Fuig dels descriptors, evita disseccionar el vi com si fos una simple mostra aromàtica i prefereix explicar històries. Històries de sòls, de decisions, d’intucions, de per què un vi existeix. La seva filosofia és radical en la seva senzillesa: l’enologia ha d’estar al servei del vi, i no a l’inrevés. I quan ho diu, no sona a eslògan; sona a fets viscuts.
Espanya segons Retamal: albariza, rufete i una garnatxa sense por
El Reta combina els seus projectes a Xile i a Espanya. El tast va començar amb una ruta pels seus projectes ibèrics, tots amb un caràcter ben marcat, però d’indubtable vincle comú de l’estil de l’elaborador. Els blancs de Sanlúcar –M/2 i Ta/Mira– van ser una revelació. La combinació del raïm palomino amb els sòls d’albariza, lluny de l’univers dels generosos, va mostrar una delicadesa que només havia trobat abans en els grans vins de Muchada‑Léclapart. Blancs tensos, silenciosos, gairebé minerals, que semblaven parlar en veu baixa per obligar-te a escoltar. Després va arribar TA‑RRAZ, un rufete de la Sierra de Salamanca, ben acompanyat de calabrès i aragonès. Un vi sucós, complex, ple de matisos que no cal anomenar per sentir-los. I més tard, el Rioja valent de TA‑RILLA, una garnatxa vella de l’Alto Najerilla fermentada amb rapa que es beu amb una perillositat deliciosa.
El retorn a casa: Limarí en dues ampolles
La sessió va tancar amb un gest cap al seu Xile natal: Retamal Blanco i Retamal Tinto, tots dos del Valle del Limarí. Chardonnay i pinot noir frescos, afilats, profundament gastronòmics.
El valor del que està ben fet
Els vins de Retamal no són dels anomenats econòmics. Comencen al voltant dels 35€, i no pretenen -ni ho han de fer!- competir en preu. Competeixen en honestedat, en identitat, en profunditat. I quan els tastes, entens que no pagues els aromes ni l’etiqueta, sinó la història, l’origen i la mirada d’un enòleg que ha decidit que la seva feina és escoltar la terra i traduir-la sense interferències.
La Vineria, un nou punt de trobada
Més enllà dels vins, l’experiència va deixar una altra certesa: La Vineria serà un petit tresor per al barri. La selecció d’Álvaro Ribalta MW -a més, recent guanyador del conegut concurs de tast per parelles de Vila Viniteca- és un luxe en si mateixa, i l’equip que l’acompanya transmet coneixement sense pretensió. Si a l’esplèndida tria de referències a la venda, s’hi afegeix la promesa de futurs tastos i presentacions d’aquest nivell, l’espai no trigarà a convertir-se en un referent per aprendre, gaudir i, sobretot, descobrir.